Cooperació en un món convuls

a

Avui dimarts18 de març a les 16:30h  s’ha realitzat l’acte “Cooperació en un món convuls”.  L’objectiu era donar a conèixer un perfil de gent diferent  que en  un món tan distorsionat com el d’avui mostra empatia i interès pels més desfavorits i necessitats.

La Sandra Balsells, professora de la FCB s’ha encarregat de presentar aquest acte tan humà i proper. Els quatre participants tenen una característica comuna, van decidir obrir els ulls, mirar al seu voltant i preguntar-se què podien fer per ajudar a la resta. Tot i que són estudiants amb poc temps lliure va arribar un dia que van decidir que volien ajudar als infants que creixen en unes circumstàncies difícils i desafortunades. Durant la presentació han explicat quines van ser les seves motivacions per començar a implicar-se en els projectes de voluntariat i cooperació amb diferents identitats que s’encarreguen de tasques humanitàries.

Carlos Ram de Viu que estudia primer a la FCB, és voluntari a Barcelona i va ser cooperant a Nàpols transmetia: “sempre m’ha encantat ajudar i sempre ho he volgut fer. Sempre he anat als apartats més pobres, em sento millor ajudant”. Així com la Maria Pujol, alumni 16a promoció,  voluntària a Bolívia amb l’Escola Sant Ignasi afirmava: “No he tingut cap xoc, la família m’ha transmet uns bons valors, tú que ho tens tot mira més enllà”.

Cadascun d’ells han explicat la seva experiència com a voluntaris i han aportat suports audiovisuals per tal de fer més propera la seva experiència. També han aclarit en quin moment van sentir la trucada de la solidaritat i el perquè; com han encaixat els impactes que provoca el fet de ser voluntari i trobar-se en situacions molt diferents a les que estem acostumats;  i finalment què i quant els ha aportat aquesta nova forma de vida.

“Ser voluntari no és qüestió d’un dia, d’un mes ni d’un any” asseguraven la Marta Farré, estudiant de 4rt de Periodisme, voluntària de Sonrisas de Bombay i del Casal dels Infants juntament amb la Camila Regalado que cursa primer de comunicació és voluntària al Casal dels Infants i va ser cooperant a Mèxic amb nens del carrer. Tots ells parlaven de què quan comences a fer de voluntari ets incapaç de deixar-ho perquè t’adones de quant queda per fer i de quina quantitat de necessitats hi ha per satisfer.

Amb aquesta xerrada han quedat clars molts conceptes per tota aquella gent que en algun moment ha pensat a dur a terme un voluntariat però que no sabia com accedir a les entitats, quant compromís de temps demanen o quines són les despeses per poder dur a terme aquesta tasca.

Actualment, continuen sent voluntaris a Barcelona i coincideixen en què reben moltes coses de les persones a les quals els ofereixen el seu temps i ajuda. El balanç en tots els casos és positiu i recomanable.

Maria Pujol: “M’ha servit per mi, per adonar-me’n de tot el que tinc i no oblidar la realitat de la resta”.

ImagenCarlos Ram de Viu: “Un nen té un cor tan petit però et dóna tant…”

A través de les seves citacions i les explicacions que han facilitat es pot apreciar que el voluntariat t’ofereix una realització personal molt important. És compatible estudiar o treballar amb ajudar a la resta, aquest tipus d’experiència no s’oblida mai, hauríem de ser més solidaris ja que l’aprenentatge no va només en direcció a les persones amb circumstàncies més difícils sinó que l’aprenentatge va ambdós sentits.

 

Mireya Ibáñez López  

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: