Archive | 20 de març RSS for this section

Drac Novell y nuestra protagonista

Esta conferencia ha sido narrada por la alumna Claudia Llopis, estudiante de Publicidad de la Facultad de Comunicación Blanquerna. Es una de las representantes de la facultad en el concurso Drac Novell. Consiguió el cuarto premio en la categoria de Branded Content. Esta nueva forma de hacer publicidad consiste en juntar entretenimiento y propaganda sobre la marca. En su caso, juntó la conocida marca de ropa The North Face y la cadena de televisión cuatro. La elección de la marca fue prácticamente aleatoria. Después de tener elegida la empresa para la que iba a hacer la campaña escogió la cadena cuatro ya que tiene contenido y programación de deportes extremos. Cuatro ha tenido programas como Al filo de lo imposible de Jesús Calleja y otros reallitys de viajes y aventuras. Por este motivo es muy pertinente la fusión de ambas marcas.

Su campaña consiste en hacer un seguimiento iteractivo de un grupo de alpinistas que se enfrentan al techo del mundo, el Everest. Utilizando redes sociales y otras plataformas los alpinistas informarían sobre los preogresos de la expedición. El público podría interactuar con ellos y comentar sus avances.

La forma de presentar esta campaña es a través de un vídeo, explicando paso por paso las entrañas del proyecto. En este mostraba la “web simulacro” mostrando cómo se llevaría a cabo. Navegaba por ella y así veíamos como funcionaba.

Un gran trabajo digno incluso de haber entrado en el podio. Desde aquí le mandamos nuestras felicitaciones.

Javier Calvo Salietti

 

Inch’ Allah

Las llamadas Primaveras Árabes, o revoluciones según la prensa internacional, responden al movimiento de insatisfacción y demanda de cambio surgidas en el mundo Árabe. El mundo árabe comprende el terriotorio que se extiende desde el Magreb hasta la península arábiga. Lo que les convierte en una sola nación (aunque dividida) es el uso del árabe en sus múltiples variantes. Se tiende a unir sistemáticamente árabe e Islam, pero no es del todo acertado. Musulmán es aquel que sigue el credo de la religión islámica, que está estrechamente unida con la lengua y la cultura ya que a partir del año 622 d.C se llevaron a cabo las conquistas árabes. No obstante un gran grueso de la población es cristiana, judía, kurda o incluso atea.

La Liga de los Estados Árabes fue fundada a raíz de la segunda guerra mundial. Respresenta la primera unión de estados Árabes después de siglos de guerras trivales y disputas. La presencia europea en oriente medio llevó a los Estados a querer emanciparse de la colonización estrangera. El S.XX ha sido turbulento y sangriento en esta parte del mundo. Guerras civiles y dictaduras militares, muchas ellas respaldadas aún por potencias extranjeras, han golpeado a la sociedad árabe.

“Y en cuanto al muro, pertenecía a dos muchachos huérfanos de la ciudad. Debajo de él había un tesoro que les pertenecía. Su padre era bueno y tu Señor quiso que descubrieran su tesoro cuando alcanzaran la madurez, como muestra de misericordia venida de tu Señor. No lo hice por propia iniciativa. Éste es el significado de aquello en que no has podido tener paciencia»   ( Corán cap. 18 La caverna)

Hemos de saltar hasta el 2010 para ver una unión social contra la miseria, la corrupción, la falta de democracia y de continuidad política. En diciembre de 2010, en Túnez, un joven de 26 años se inmoló a lo bonzo después de que su carro fuese confiscado por la policía. Este hecho ha pasado a representar el inicio simbólico de las protestas, aunque ya se habían producido manifestaciones anteriormente en el Sahara Occidental.

Ben Ali, presidente de Túnez, subió al poder después de un golpe de estado en el año 1987. Ganó las elecciones de 1989 con el 99,27% del sufragio, en el 1999 repitió resultado y años después modificó la constitución para poder presentarse hasta los 75 años. Dimitió en el año 2011 a causa de dichas protestas. Este aire de cambio y democracia se contagió rápidamente por Libia, Egipto, Yemen y Siria, entre otros. El siguiente episodio relevante es la lucha que se llevó a cabo en Egipto, cogiendo el testigo de Túnez. La plaza Tahrir se convirtió en el centro de las protestas. Hosni Mubarak era el presidente de Egipto. Militar, igual que Ben Ali, se asentó en el poder desde el 1981 hasta el 2011. Después de los atentados del 11 de septiembre de 2001, y con presión internacional, permitió que otros candidatos se presentaran a las elecciones. Muamar Gadafi, en Libia, prolongó su mandato desde la revolución de 1969 contra el rey Idris hasta su muerte en 2011 a manos de los insurgentes libios. Bashar Al-Asad, en Siria, ascendió al poder después de morir su padre. También de casta militar aún ejerce el cargo en un país que protagoniza la cara más oscura de las Primaveras Árabes. Pertenece al Partido Baath Árabe Socialista, igual que otros mandatarios paradigmáticos como Sadam Husein.

De la misma manera, en el resto de paises pertenecientes a la Liga Árabe se encuentran bajo falsas democracias o claras dictaduras militares. Son países sumergidos en pobreza, miseria y que carecen de derechos políticos.

Este malestar que lleva años cociéndose ha explotado en estos últimos 4 años. Las redes sociales han jugado un papel muy importante, ya que sin ellas la organización hubiese sido mucho más difícil. La globalización y el tráfico masivo de información ha permitido que esta región del mundo vea muchas cosas que se le tenian prohibidas y escondidas. Esta revolución, además, ha permitido a las minorias alzar su voz aprovechando el ruido del levantamiento social. Las mujeres en Yemen han proclamado sus derechos de igualdad. Los coptos egipcios, practicantes de la religión cristiana, también han podido hacerse ver. Tal vez en un futuro la religión pueda abrirse en estos países y romper la hegemonía islámica.

Desde occidente cuesta ver apoyo hacia estas revueltas que ya se vivieron en su momento aquí, en Europa. Más bien parece que los intereses en torno al petróleo y gas siguen mandando. Muchas dictaduras en Oriente Medio han estado apoyadas por gobiernos Occidentales. Hay que mirar a Oriente y reflexionar sobre lo que significa su lucha, no tan lejana a la que se vive actualmente en el viejo continente. La corrupción política y la baja calidad de nuestras democracias no es tan diferente. Aprendamos todos de todos, sin caer en trampas ni falsos frames como terrorismo y extremismo.

Imagen 

Hosni Mubarak expresindete de Egipto

Imagen

Bashar alAsad presidente de Síria

Imagen

Muamar el Gadafi expresidente de Líbia

Javier Calvo Salietti

La realidad inexistente

 

 

igancio3

Gracias a los ordenadores, en el cine encontramos personajes e historias que, de otro modo, serían imposibles de ver. La animación es una técnica o medio que nos ayuda a transmitir historias que queramos explicar. Un proyecto animado puede tener diversos géneros. (drama, comedia, documental…). La animación nos permite crear personajes, mundos y escenarios que de otras maneras sería muy complicado.

Los dos invitados han sido: Mario Torrecillas, director de la productora PDA y Laura Piaggio, socia fundadora del Estudio Piaggio Dimatei.

El 2008 se creó PDA (Pequeños Dibujos Animados): Se trata de un proyecto artístico y visual que consiste en un tipo de talleres en los que mediante la experiencia educativa y personal consiguen realizar un curso de animación con la finalidad de contar historias.

Laura Piaggio nos explica que este proyecto consiste en que unos ancianos cuenten un recuerdo de su infancia que les resulte relevante para ellos mismos pero a la vez este, esté conectado con la historia colectiva. Su objetivo es hacer visible la memoria, que resulta ser un reto motivador. Cómo hacer visible la memoria ,que no tiene que ver con representar unos hechos reales y objetivos sino renunciar a esta objetividad y representar la experiencia subjetiva.

Por consiguiente, la finalidad es hacer visible una belleza que contamos en la forma de contar de la gente(recuerdos). Laura menciona dos trabajos que fueron muy importantes y influyentes a la hora de decidir cómo crear Cuentos de viejos:

-Animated Conversations : Son dos cortos hechos a partir de grabaciones de la calle que después se ponen en escena. Estos proyectos son muy nuevos. Ponen de relieve una tendencia: la animación no es siempre para niños pequeños, no es siempre comedia i no siempre representa un mundo de fantasía.

-Waking life – Richard Linklater: Se estrenó en 2001 con unas técnicas bastante automatizadas. Representan a la perfección la subjetividad. Es como una especie de sueño lucido que transcurre durante toda la película .

ignacio-1

El proyecto no es solo la serie de animación sino que tiene también una web colaborativa donde están las historias originales y donde puede la gente enviar sus propias historias. Por consiguiente, la gran finalidad del proyecto es basarse en vinculo que existe entre jóvenes y viejos.

Por lo que hace a Mario Torrecillas, destaco una frase que resume perfectamente todo su discurso: “Lo importante no es medio sino qué contar.”

Resumiendo y para acabar, gracias a las animaciones, podemos ver lo invisible: invisible porque es aquello imaginado, o bien invisible porque es inexistente.

ignacio-2

 

Ignacio Aguer Vargas.

La meva mirada

7Sóc la Carlota Colom i sóc alumna de Periodisme  a la Facultat de Comunicació Blanquerna. Aquest any he pogut participar en les XX Jornades Blanquerna i he de dir que ha sigut tota una experiència! He pogut viure les emocions del primer acte per cobrir, els nervis de com serà això d’assistir a actes i redactar-los amb un període de temps predeterminat, la responsabilitat d’editar els textos dels meus companys i corregir les faltes. He de dir que aquesta última tasca m’ha servit per acabar de repassar i aprendre del tot moltes normes gramaticals i ortogràfiques tant de català com de castellà. Trobo que ha sigut enriquidor poder modificar els errors en l’escriptura dels altres redactors perquè, tant els seus com els meus, m’han quedat gravats a la memòria. Si he de dir una cosa positiva i una negativa d’aquestes Jornades, podria dir que la positiva ha sigut que al final tot l’equip hem fet tasques que realment no ens tocava però les hem fet amb total llibertat i ajudant-nos uns als altres, per tal de dur a terme el nostre objectiu: crear un blog digne i informativament veraç! En canvi, podria dir que una cosa negativa d’aquests tres dies han sigut les tensions en els moments més justos, estar pendent del que et toca cobrir i també procurar que tot vagi com hauria d’anar. Fer una fotografia mínimament bona, parar atenció, redactar el més ràpid i bé possible dintre de l’abast i el temps. Tot això ha omplert la meva experiència del 18, 19 i 20 de marc del 2014; una feina estressant, sí, però és la feina d’un periodista no?

Carlota Colom

Raisevoice.com

Avui al migdia a la Facultat Comunicació Blanquerna s’ha celebrat l’acte de raisevoice, projecte de final de grau d’Antonio Guerrero, que per compromisos laborals no ha pogut assistir, i Arturo García que s’ha encarregat de fer l’exposició. Els dos llicenciats en Publicitat i Relacions Públiques a Blanquerna.

En el projecte, diu Arturo García van optar per l’opció més arriscada.: van decidir crear una plataforma de crowdfunding. Són unes plataformes online per tal d’aconseguir una subvenció i desenvolupar projectes de tots tipus. Raisevoice és una plataforma solidària.

La idea sorgeix a partir de la crisi econòmica, l’any 2012. S’adonen que hi ha tres aspectes molt importants: la cooperació(entorn), la universitat (societat), i el crowdfunding (financiació). Però es troben amb un problema: el mercat està saturat, hi ha massa plataformes de crowdfunding i la gent no s’acaba de fiar. “Som l’única plataforma al món que es caracteritza pel desenvolupament de cooperació universitari; projectes fets per universitaris per a universitaris.” ha declarat Arturo García.

No només demanen diners sinó que intenten trobar voluntaris o voluntaris i aportadors al mateix temps. Van decidir fer-ho dins del marc de les universitats Ramon Llull per l’especialització, el compromís, el talent, l’amplificació, la comunitat i el rigor.

“Volem que els nostres voluntaris tinguin implicació, ganes de col·laborar, proactivitat i sobretot innovació. Sense vosaltres us asseguro que no funcionarà.”, Arturo García.

A continuació us enllaço la pàgina web del projecte:

http://www.raiseavoice.com/beta/

 

SONY DSC

Arturo García durant la presentació de Raisevoice.com

Carlota Colom

Webdoc, el diàleg amb la realitat

 

SONY DSC

                    Èrika Sànchez, moderadora; Àlex Badia i Isidora Guàrdia

Les XX Jornades Blanquerna ens han presentat avui dia 20 de març la conferència de Webdoc a l’auditori de la Facultat de Comunicació Blanquerna. Els participants de l’acte han sigut: Isadora Guàrdia, doctora de Comunicació Audiovisual de la Universitat de València; i Àlex Badia, soci de Barret Films.

“La realitat està per davant de nosaltres sempre, el que fem és intentar dialogar amb ella.” Ha dit Isidora Guàrdia. Encara es discuteix si el documental és un gènere o una manera de fer de l’autor. Transmedia ha trencat el context de tot, intenta involucrar a un tipus d’espectador diferent. És un espai de nova construcció on l’espectador influeix, participa i fins i tot decideix la trajectòria de producció. La idea és incloure un tipus d’espectador que és capaç de gestionar, que té una capacitat activa en el procés.

El transmedia ha de participar dins d’una plataforma online i ha de ser interactiu. Consisteix de la utilització de suports diferents que modulen i construeixen el tipus de narrativitat. “Quan fas un seguiment constant de determinants materials fa que sàpigues molt d’ells. Vas descobrint que hi ha altres manera de contar històries.” Declara la doctora Guàrdia. Les relacions tradicionals entre literatura i cine tenen molt a veure amb el procés transmedia. Es tracta de la transformació d’un text primer en un altre llenguatge a partir duna representació concreta. Transmedia és ell concepte d’autoria col·lectiva, de trencar la linealitat, trencar la manera de fer més ortodoxa.

Durant la presentació d’organitzacions que exerceixen el transmedia com a manera de documentar la realitat, Isidora ha destacat el Nacional Film Board of Canada, projecte que estudia el documental. Out my window, un apartat del projecte web, et permet acompanyar a la gent del que observa a través de la seva finestra. També s’ha mencionat la iniciativa que va començar l’any 2013 per parlar de la memòria de barri, amb tècniques que s’adapten a la gent gran. S’està introduint a participar políticament persones en un projecte de fer dues pàgines de llibre de tela il·lustrant artesanalment la història del seu barri. També es penjarà audiovisualment com a llibre digital: http://www.craftcabanyal.blogspot.com.es

Àlex badia, l’altre protagonista de l’acte, va participar en el programa de Salvados pel seu documental de l’accident de metro a València. Ha descrit la ciutat com a una ciutat arrasada, plena de corrupció, ha utilitzat la metàfora d’una ciutat coberta de cendra. “L’estratègia de silenci ha funcionat durant molts anys”, cita Àlex. A part del projecte de l’accident del 2006 a València també treballa a “Las voces de la memoria”. És un web documental que explica la història de la relació que té la música amb els nostres sentiments i com en un cas extrem com en els malalts d’alzheimer pot influenciar.

L’acte ha acabat amb un debat sobre les llicències que es necessiten per poder crear aquestes plataformes transmedia i la possibilitat que té aquesta manera de documentar de plasmar la realitat des del punt de vista dels protagonistes.

Carlota Colom

La meva mirada

Les Jornades Blanquerna. Mare de Déu! Allò que sentia parlar-ne el semestre passat i em preguntava què deuria ser? No en tinc idea, deia jo. La ignorància és atrevida que deia aquell.

Doncs bé vaig voler preguntar què era allò que tothom sentia però no entenia. Molt amablement el meu primer professor de seminari, l’Enric Sòria, ens va fer un breu resum explicant el que era més important. Però a mi, com sempre, m’havien quedat dubtes i vaig decidir adreçar-me a una companya de 2n. Ella histèrica va començar a dir-me: “Ui nena, ja veuràs com patireu! No parareu de currar!”. Òbviament jo m’ho creia, què volíeu que fes?

Els dies passaven i cada vegada s’aproximaven més aquestes dates tan esperades. Doncs bé, un cop he viscut la meva pròpia experiència puc dir i afirmar amb contundència que la meva companya només em volia posar la por el cos. Personalment he trobat que ha sigut una experiència única i irrepetible on m’he pogut sentir durant tres dies com una veritable professional. On moltes vegades els nervis s’han apoderat de mi i feien que perdés el control. Però la meva part més racional em deia: tranquil·litza’t, no veus que si et poses nerviosa poses nerviosos als demés? Doncs la meva consciència tenia raó. Quan es treballa amb grup és fàcil posar-se nerviós perquè no tothom treballa al mateix ritme i no tothom li agrada les mateixes coses. Però… ATENCIÓ! Estem a una facultat de Comunicació que es noti, no? No hi ha res que amb una mica de diàleg no es pugui arreglar.

Amb un obrir i tancar d’ulls he pogut percebre nervis, il·lusió, aclaparament, professionalitat, compromís…

Han sigut pocs dies i masses sentiments que no he sabut gestionar com calien. Però sincerament ha sigut una magnifica vivència que no canviaria per res. Tots els nervis que he passat han valgut la pena, perquè jo com a membre del grup estic molt orgullosa que tot hagi sortit bé dins del que cap. Podia haver sigut pitjor, no?

“Tot és molt més senzill quan hi ha una bona comunicació”

Ariadna Pey

557460_3950149526423_223730396_n

Agencias de noticias en un mundo globalizado

Hoy, 20 de marzo a las 16:30 se ha realizado un acto sobre las Agencias de noticias en un mundo globalizado.

El acto se ha iniciado con una palabras de Diego Caballo. Este ha hecho hincapié en el tema que cualquier medio de comunicación se nutre de dos apartados. Por una parte la información propia, es decir, la de uno mismo y, por otro lado la ajena. Insiste en que una agencia de información el objetivo que debe buscar es que la noticia que emita les valga tanto para uno de izquierdas como para uno de derechas. El tema es no sufrir inclinaciones, nos cuenta. La agencia debe servir a todos los medios y, sobre todo, debe ser natural y honesta.

El moderador ha enlazado la exposición haciendo la siguiente pregunta a Emilio Morenatti: ¿Te ves siendo un hombre multitarea? Morenatti muy contundente ha dicho que no se ve él ni que tampoco ve a la otra gente. “Yo me veo especializándome cada vez más en algo muy concreto. Tienes que ser bueno en todo pero conseguir destacar de forma brillante en algo”, nos cuenta Emilio Morenatti.

 

 

arii

Ariadna Pey

 

Drac Novell

Drac Novell és un festival internacional on es premia tots aquells estudiants o llicenciats en publicitat o comunicació. D’aquesta manera s’ajuda a l’estudiant a donar-se a conèixer en el món empresarial. Aquest darrer any es va presentar la 16ª edició, considerada la més internacional que s’ha fet fins ara. En aquest concurs els estudiants tenen diverses categories per poder presentar els seus projectes: ràdio, cinema i televisió, cartell… Per tots aquells talentosos que vulguin donar a conèixer les seves aptituds i saber-ne més el primer que han de fer és adreçar-se a la pàgina web:

Per més informació: http://dracnovell.wordpress.com/dni13-cat/el-drac/

aaaari

Ariadna Pey

Ser positiu no costa gens (Zenks Barcelona: primera ciutat positiva del món)

Zenks! és una nova forma de motivar la gent amb ganes de crear nous projectes. “Som conscients que vivim en una societat molt canviant on cada vegada és més difícil saber-se adaptar a les noves tendències”. Amb aquesta frase, Jaume Agustí i Miguel de Reina ens introdueixen en aquesta taula rodona. Zygmunt Bauman parla d’aquesta societat canviant. Diu que l’objectiu principal de l’individu és buscar la seva pròpia identitat, però alhora ha de ser una identitat flexible i oberta a noves idees: som a la modernitat líquida. És aquest l’objectiu principal de Zenks, a més de construir una col·lectivitat on milions de ciutadans es comprometin a treballar per aconseguir una Barcelona millor. Per exemple, el que Zenks ofereix a nivell emocional és il·lusió, fins i tot, saber que contribuïm a un món millor; confiança, ja que quan t’identifiques com a zenker has de mostrar la millor versió de tu; seguretat  que significa que pots solucionar tot tipus de problema emocional o professional; i, finalment, esperança de saber que un món millor és possible. D’altra banda, Zenks també ens ofereix una sèrie d’objectius a nivell professional: saber que pots comptar amb la comunitat, invertir i participar en la creació de nous projectes empresarials. Actualment és fàcil veure la part negativa ja que els problemes del país eclipsen la confiança que una persona pot realitzar els seus somnis. Però, realment ens beneficia aquesta actitud? El que resulta admirable és una persona que tot i les dificultats que se li presenten continua caminant. Jaume Agustí ens parla de tres innovacions que ha dut a terme juntament amb el seu company. La primera és una comunitat global, en altres paraules, aconseguir gent amb valors i sobretot amb talents que potser ells desconeixen. En definitiva, gent que tingui actitud de fer. La segona innovació consisteix en construir una nova plataforma on això fos possible. La tercera i última es concentra a desenvolupar projectes empresarials. En resum, fer ciutats positives i connectar-les. Però, estareu rumiant la manera d’aconseguir tenir una actitud positiva. Hi ha cinc passos. El primer que s’ha de fer és rodejar-se de gent amb expectatives de futur, amb ganes de crear i innovar. I, sobretot, que sàpiguen mirar el cantó positiu. Seguidament el que s’hauria de fer és unir aquestes necessitats amb els talents. És a dir, que la gent que necessita ajuda sàpiga on trobar-la. I els que volen ajudar trobin la persona adient. El tercer pas és la confiança. Aquesta creença costa de guanyar però gens de perdre-la. I, sobretot que tothom tingui l’oportunitat de fer-ho possible. Miguel ens explica la diferència entre el networking amb el helpworking, aquest últim creat per ells. El primer t’ajuda a contactar, a conèixer i a moure’t en l’àmbit que de debò t’interessa. És a dir, tracta d’establir una xarxa de contactes que ens permeti donar-nos a conèixer a nosaltres i alhora el nostre negoci. En canvi, el segon posa per davant de tot les necessitats i la capacitat d’ajudar a les persones. Els zenkers com diu Jaume Agustí van des dels 20 fins als 100 anys. Voler ser feliç és gratuït. D’aquesta manera ens estalviarem mal de caps que sovint ens creen situacions angoixants. No és l’aptitud, sinó l’actitud que tenim envers a qualsevol situació. I canviar-la només depèn de nosaltres. Voler ser feliç és gratuït. A continuació us enllaço un vídeo que mostra el veritable valor de la vida: ser feliç i estar bé amb un mateix. https://www.youtube.com/watch?v=YDRId6QmNTA ariiii2 Ariadna Pey